Les creacions de Muybridge y Marey van suposar els primers passos cap al moviment real. A partir d'ells, el que eren joguines de les classes acomodades (praxinoscopi, zoòtrop...) es van convertir en elements fundamentals per a la invenció del Kinetoscopi o la famosa càmera dels germans Lumière.
Edweard Muybridge va ser un dels pioners de la cronofotografia. Va realitzar un treball conegut com "El Cavall en moviment", on captava totes les fases successives d'un cavall corrent. El resultat fou una seqüència de 12 fotografies que és va realitzar aproximadament en mig segon. Aixó s'anomena moviment de gravació.
Cavall en moviment, de Muybridge.
Es podien introduir els fotogrames en un zoòtrop, que produeix la il·lusió de moviment quan gira i les imatges s'observen a través d'una ranura lateral. L'efecte que s'aconsegueix és la persistència retinal. Quan l'ull humà veu una sèrie d'imatges similars , amb canvis continus que se succeeixen amb la suficient velocitat, el cervell les interpreta com un moviment real, fent l'efecte d'un moviment continu.
Zoòtrop i fotografies d'exposició ràpida.
D'altra banda, Thomas Edison als Estats Unitats va emprar una sèrie de fotografies de cavalls en el seu kinetoscopi, aparell precursor del projector de cinema.
Aquests foren els antecedents del cine, un art que s'inicià un 28 de desembre de 1895, dia que els germans Lumière van projectar públicament la sortida dels obrers d'una fàbrica a París. Era capaç de filmar i projectar imatges en moviment.
El cinematògraf utilitzava una pel·lícula perforada de 35 mil·límetres d'ample. Encara que aquesta pel·lícula era semblant a la del kinetoscopi, els Lumière, van decidir fer perforacions circulars en lloc de quadrades, per evitar problemes legals.
Kinetoscopi, patentat l'any 1891.
L'invent consistia en una caixa de fusta amb un orifici on hi havia una lent. A l'interior s'hi trobava una bombeta i el rotlle de la pel·lícula. La funció principal de l'aparell era reproduir imatges en moviment, les quals es visionaven a través d'una pantalla d'augment, prèviament dipositant una moneda i de forma individual.
Aquests foren els antecedents del cine, un art que s'inicià un 28 de desembre de 1895, dia que els germans Lumière van projectar públicament la sortida dels obrers d'una fàbrica a París. Era capaç de filmar i projectar imatges en moviment.
El cinematògraf utilitzava una pel·lícula perforada de 35 mil·límetres d'ample. Encara que aquesta pel·lícula era semblant a la del kinetoscopi, els Lumière, van decidir fer perforacions circulars en lloc de quadrades, per evitar problemes legals.
Cinematògraf dels Lumière en mode projecció.
